Si ets de les persones que ha signat un change.org, ha escrit una carta de clemència contra la construcció d’una escola pública, que actualment es troba funcionant de forma temporal en barracons, crec que has de saber que el bosc ha patit altres agressions per les quals no t’han demanat cap signatura ni el teu suport. En aquest article vull explicar-te la darrera destrucció del bosc que a més és un cas paradigmàtic de les contradiccions del discurs dels qui lluiten contra la construcció de l’escola pública La Mirada.
El de setembre de 2018, sota el títol Obres del projecte executiu del Parc del Bosc de Volpelleres, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès es va anunciar l’inici del procediment licitador de les obres per millorar l’accessibilitat del Bosc de Volpelleres. És cert que no tothom està pendent dels diaris oficials per saber què s’ha anunciat o què no, però el cert és que el 14 de gener de 2019 van anunciar-se les obres per fer més accessible el bosc de Volpelleres al web de l’ajuntament de Sant Cugat. En resum es tractava de fer tota una sèrie de millores per permetre que totes les persones poguéssim gaudir del bosc i facilitar la seva preservació. La notícia va publicar-se a diversos mitjans de comunicació i entitats veïnals:
- Cugat.cat ja el 10 de gener comunicava el recent anunci en una notícia acompanyada d’un vídeo en què apareixia el president de l’associació de veïns i veïnes de Volpelleres: La reforma del Bosc de Volpelleres, més a prop.
- El TOT Sant Cugat també se’n van fer ressò amb la notícia el 15 de gener de 2019: A punt per al començament de les obres del bosc de Volpelleres
- L’Associació de Veïns i Veïnes de Volpelleres, van anunciar l’actuació al seu web el 19 de gener: Les obres de millora del bosc de Volpelleres començaran a mitjans de febrer.
En la notícia s’incloïa els plànols corresponents a totes les obres a realitzar, un document de 166 pàgines on es podia veure al detall l’afectació concreta que suposava aquesta millora.
Les dades concretes d’afectació al bosc, extretes de la publicació oficia del web de Sorigué són les següents:
- Tala de 500 arbres
- Desbrossament selectiu d’arbusts en 57.120 m² (5,7 Hectàrees)
- Desbrossament d’alta dificultat en 10.200 m² (1 Hectàrea)
- Construcció del recinte de manteniment (edificació 36 m² i recinte exterior de 120 m²).
- Nou camí de serveis de 545 m,
- 5,3 quilòmetres de sauló sòlid (13.000 m² amb un camí de 2,5 m)
- 125 m² de cautxú
Aquesta actuació, tot i ser d’un impacte superior en molts aspectes al que suposa l’escola la mirada, no va topar amb cap bloqueig ni cap acció orientada a frenar-ne l’execució per part de cap dels col·lectius que ara s’oposen a la construcció de l’escola. Ni Viu Volpelleres, Tampoc ADENC ni l’assemblea pel clima de Sant Cugat, ni XR Sant Cugat ni Sos Bosc, ni tampoc van veure cap article de la Marta Tafalla denunciant-ho.
És probable que aquesta actuació pugui recollir alguna crítica a posteriori d’aquests col·lectius sobre la correcta o no, execució dels treballs. Però una actuació amb una afectació tan gran, orientada a facilitar el gaudi d’aquest entorn no va suposar cap protesta, cap acció judicial ni cap article a la premsa, com sí que ho han fet quan qui havia de gaudir de l’entorn eren les futures generacions a través de l’educació pública.
Aquesta darrera actuació va afectar un gruix d’hectàrees i massa forestal superior a la que suposarà la construcció de l’escola La Mirada, i, tot i això, de nou, es constata que el bosc no s’ha destruït i com hem vist en els vídeos anteriors, la flora i la fauna segueix gaudint del bosc de Volpelleres.
És obvi, que per la flora i la fauna que habita el bosc de Volpelleres, com menys processos traumàtics com el que suposa una obra a pocs metres del seu nucli vital, millor, això no es pot negar. Pensar que l’activitat humana no ha de tenir cap impacte en l’entorn i el medi és molt ingenu, i és un discurs pervers, que pot amagar una visió androcentrista que proposa separar humans i natura per preservar aquesta última.
Una visió que veu l’ésser humà com una amenaça per la natura i alhora entén la natura com una amenaça per a l’ésser humà. Aquesta filosofia portada a l’extrem portaria a tancar tota natura i evitar-ne l’accés per als humans, i confinar-nos en grans blocs de pisos allunyats de vegetació, pol·len, i bitxos. És de fet el germen de l’autoritarisme ecològic, que considera l’ésser humà una plaga o un càncer, quan en realitat, el que suposa una amenaça és model de creixement econòmic extractivista, que fia el progrés al creixement constant és el problema. Segons l’estudi d’Antón (2012) els éssers humans existim des de fa més d’1,5 Milions d’anys, però la crisi climàtica coincideix amb l’aparició d’aquest model econòmic en els darrers 200 anys.
Bibliografia.
Antón, S. C. (2012). EarlyHomo. Current Anthropology, 53(S6), S278-S298. https://doi.org/10.1086/667695