L’any 1975 es va construir l’escola Pins del Vallès, el primer equipament dels que ara envolta el bosc de Volpelleres. Es va construir a tocar de la ribera, de fet entre l’escola i el curs de la riera, que és la font de vida de la biodiversitat, la separació no arriba als 25 metres des de la construcció més propera. Menys d’un metre del límit de la parcel·la.
A tocar de l’escola tenim un altre equipament públic orientat a la formació esportiva, que es va inaugurar l’any 1987 i és adjacent també amb la riera, el bosc i la seva biodiversitat. El Centre d’Alt Rendiment (CAR).
Tant el CAR i l’escola pública Pins del Vallès, tot i estar des de ja fa 36 i 48 anys pràcticament al cor de la riera, que és la font de vida i diversitat, no ha evitat que la flora i la fauna hagin continuat expandint-se, convivint amb total harmonia. Podem veure’n un clar exemple en aquest vídeo en què podem observar com els senglars i la guineu passen a tocar de la tanca de l’escola:
Al canal de l’associació l’Urpa en podeu veure molts més exemples d’animals convivint amb l’escola pública Pins del Vallès, però a més n’hi ha un de molt especial on els animals fan ús de la bassa que els han instal·lat a l’interior de l’escola. Un clar exemple de com l’educació pública de qualitat troba un encaix amb la natura, respectant-la, enfortint-la i involucrant-la en la realitat del dia a dia des de la infància.
Aquests dos exemples d’equipaments públics que ja fa quasi mig segle que conviuen amb el bosc demostren que la convivència entre natura i societat és possible.
Però tenim un exemple més recent, fa només sis anys es va inaugurar el nou Institut públic Leonardo da Vinici de Sant Cugat i es va ubicar a l’extrem sud-est del Bosc de Volpelleres enfront de l’escola Pins del Vallès. Quan es va construir aquest edifici l’entitat Volpelleres Viu, amb el mateix discurs que l’actual de Sos Bosc i compartint militants com la filòsofa Marta Tafalla. Precisament davant l’afectació que suposava la construcció de l’institut la professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, Marta Tafalla va escriure un article al diari ARA on titulat Sant Cugat: destruir un bosc per construir un institut?, sentenciava:
“L’Ajuntament ens diu que no patim, que no talarà pas el bosc sencer. Però és que no cal. L’impacte de l’institut i el pavelló farà inviable el bosc com a ecosistema. Quedaran quatre arbres, sí, però el bosc haurà desaparegut”
En aquest paràgraf no queda cap mena de dubte que la construcció de l’institut implica de forma irremeiable la destrucció de l’ecosistema del bosc de Volpelleres. Com hem vist en els vídeos anteriors, enregistrats aquest any 2023, el bosc i la seva biodiversitat, contràriament a la predicció de la professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, Marta Tafalla, no s’ha destruït i la seva biodiversitat continua trobant en aquest indret un espai per habitar. Han passat poc més de sis anys, el procés de renaturalització de l’entorn del Leonardo encara no ha arribat als nivells que arribaran d’aquí a cinquanta anys, com hem vist amb l’escola Pins del Vallès. L’escola Pins del Vallès, demostra que tot i la destrucció inicial, el resultat final és positiu, trobant un equilibri entre progrés i medi. No sempre és així i hem de procurar potenciar totes les iniciatives que afavoreixin tant la natura com el progrés, fent que la nostra petja sigui lleu. Un exemple transformador per a les generacions futures que s’enfrontaran amb un dels reptes més grans que s’ha trobat la nostra civilització en els darrers anys.
Però les accions humanes que s’han dut a terme al bosc de Volpelleres no acaben amb la construcció de l’INS Leonardo da Vinci.
L’estiu de l’any 2019 l’empresa Sorigué va fer una actuació orientada a fer més accessible el bosc per a totes les persones i promocionant i garantint així un accés a la natura per a totes. De fet, l’actuació va consistir a pavimentar els camins per on ara podem passejar, arrengar els accessos i ubicar un magatzem de servei per al manteniment. En conjunt l’afectació va ser superior a la que suposa la construcció de l’escola pública La Mirada. Podeu llegir-ne una descripció detallada a l’article Gaudir del bosc, té un cost.
En resum, segons les teories de SOSBosc i ADENC: El bosc ja s’ha destruït fins a 4 vegades:
- Construcció de l’escola Pins del Vallès el 1975.
- Construcció de CAR el 1987.
- Construcció de l’INS Leonardo da Vinci el 2017.
- Millores d’accessibilitat i circuit esportiu i de lleure el 2019.
Les imatges ens demostres que això no ha estat així en cap dels quatre casos esmentats. Salta a la vista que això és mentida i que s’està creant una alarma mediambiental falsa per evitar la construcció de l’Escola Pública La Mirada a Volpelleres.
La següent pregunta que es presenta és, per què i qui està darrere aquesta iniciativa contrària a l’educació pública?