El cost econòmic

Ja vam veure a l’article anterior sobre la contaminació associada a l’endarreriment de l’escola que la diferència entre l’eficiència energètica dels barracons i de la nova escola suposava una enorme diferència, que implicava unes 37,6 tones de CO₂ anuals de contaminació extra per cada any d’endarreriment.

Ara vull fer el mateix càlcul amb el cost econòmic associat a aquest mateix consum i per fer-ho faré servir exactament les mateixes variables:

Mòduls:

• Metres quadrats: 2.400 m²
• Demanda energètica: 70 kWh a/m²

Escola Nova:

• Metres quadrats climatitzats: 2.277 m²
• Demanda energètica: 10 kWh a / m²

El que ens interessa és el preu del kilowatt per hora i això depèn de la tarifa, oscil·la entre els 0,1 € i els 0,3 €, com a referència posarem un cost de 0,2 € el kWh, que ha estat el preu en què s’ha situat el passat mes de febrer segons l’OCU.

Amb aquesta informació podem fer una aproximació del cost econòmic que suposa cada edifici.

A banda cal sumar el cost fix que en cas dels barracons, necessitant uns 14,49 KW i això implica 89 € Mensuals per cada contracte, un per l’edifici de primària i un altre pel d’infantil, per tant 179,6 € Mensuals, 2.155,2 € anuals. En canvi, l’escola nova en tenir una necessitat energètica molt inferior podria necessitar-se una potència de 5,75 kW, això implicaria 35 € mensuals, 420 € anuals.

• Mòduls: 70 kWh a/m² x 2.400 m² = 168.000 kWh any x 0,2 € / kWh = 33.600 € anuals de consum + 2.155 € anuals de potència contractada = 35.755 €
• Escola: 10 kWh a / m² x 2.277 m² = 22.770 kWh any x 0,2 € / kWh = 4.554 € anuals de consum + 420 € de potència contractada = 4.974 €

La diferència entre el cost dels barracons i el de l’escola (35.755-4.974) = 30.781€ de sobrecost anual.

30.781 € Anuals a causa de l’acció d’ADENC i SOS Bosc.

Aquesta xifra és només una aproximació teòrica. No es tenen en compte les despeses extres que suposa tenir dos contractes en comptes d’un sol (un per infantil i un altre per primària). De fet, si tinguéssim accés als consums reals dels barracons, podríem afinar molt més a la realitat. A banda aquesta és la xifra de consum elèctric, el cost d’altres serveis que s’han de mantenir per duplicat, com el telèfon, l’aigua, la connexió a internet i o el sobrecost del servei de menjador, podrien sumar-se a aquest càlcul. Tot i això, aquesta xifra ens serveix per posar quantitats concretes al fet d’allargar l’estada en barracons.

Tenint en compte que el preu de compra d’un arbre al viver pot rondar entre els 40 i els 300 € en funció de la mida (entre els 6 i els 30 cm de diàmetre) i l’espècie, podríem dir que amb aquests diners podríem plantar 1.000 arbres dels més grans, engegant així un procés de renaturalització per tota la ciutat, construint, si es planifica, corredors naturals per afavorir la biodiversitat. Un miler d’arbres l’any, que vol dir més de 80 arbres cada mes per poder plantar-los per diversos espais de la ciutat, renaturalitzant zones que l’urbanisme havia envaït o bé naturalitzant zones urbanes, fent-les més amables i saludables.

Per posar-ho en perspectiva, el projecte de construcció de l’escola implica tallar menys de 400 arbres entre els quals s’inclouen uns pocs exemplars de més de 40 anys, però majoritàriament plantes molt joves de poc més de 10-60 cm de diàmetre (que a més es trasplantaran i compensaran amb noves plantacions a la parcel·la adjacent).