Fa uns anys, quan això de l’emergència climàtica encara quedava molt lluny, parlàvem de les tres erres, Reciclar, Reutilitzar i Reduir. No cal esforçar-se massa per comprovar que el reciclatge ha comptat amb una gran implantació. La reutilització i la reducció del consum, no van tenir tanta popularitat tot i que en l’actualitat ja s’albiren canvis en aquest aspecte. Per una banda, l’economia circular ja integra la reutilització i la reducció de residus com a eix en els processos productius del dia a dia, per altra banda, han aparegut corrents i teories econòmiques orientades a mantenir un consum sostenible com la teoria del dònut o el decreixement, que aborden la reducció des de diferents òptiques.
En l’arquitectura ha aparegut el concepte de casa passiva. Aquest concepte pretén dissenyar i construir edificis que no necessitin consumir energia per garantir el confort interior. Mitjançant diversos principis, com l’orientació, la protecció solar, l’aïllament, la reducció de ponts tèrmic, la utilització de materials sostenibles i l’aprofitament solar, s’aconsegueixen edificis capaços de garantir un gran confort interior minimitzant el consum energètic. En aquest sentit, es parteix de la idea que el Watt que menys contamina és aquell que no es consumeix.
Existeix un paràmetre per calcular el cost energètic per garantir el confort interior que consisteix a calcular el cost energètic en Kilowatts al cap de l’any per metre quadrat. Aquesta magnitud serveix de referència per saber si un edifici consumirà molta o poca energia. Amb aquesta dada podem calcular les emissions en l’equivalent de diòxid de carboni (CO₂eq) associades a aquest consum. Necessitem saber quin CO₂eq està associat a cada kWh produït. Aquesta xifra la trobem en el que s’anomena el mixt elèctric. Aquest concepte suma les emissions dels diferents processos de generació energètica i els divideix pel total de kWh produïts al cap de l’any. Per l’any 2022 aquesta magnitud va ser de 259 g CO₂eq/kWh.1
Ara que tenim clares les referències per calcular les emissions de CO₂, necessitem saber els consums de la nova escola i dels actuals barracons per poder fer la comparativa. Aquesta magnitud és el que s’anomena demanda tèrmica i s’expressa en Kilowatts per hora i any per metre quadrat (kWh a/m2).
Per trobar aquesta magnitud, podem consultar el projecte executiu de la Nova Escola que podeu consultar al final de l’article. A la pàgina 470 trobem que el consum que es calcula per a l’escola La Mirada és de 10 kWh a/m2. Per trobar aquesta magnitud per als barracons no he aconseguit trobar aquesta xifra en cap document oficial, de fet sospito que en considerar-se temporal, aquesta magnitud no es té en compte, i per això no apareix. De totes maneres gràcies al treball final de màster de Bruno Losilla Güil2 del Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona, titulat “Análisis de ciclo de vida de un edificio modular industrializado” podem entreveure’n el consum d’aquest tipus d’edifici. Segons aquest treball la demanda total és de 70 kWh a/m2.
Només cal saber els metres quadrats totals de l’escola i dels barracons. L’escola s’ha dissenyat amb materials sostenibles i amb un disseny passiu i bioclimàtic, que permet reduir la demanda energètica als espais climatitzats i prescindir-ne en els espais bioclimatitzats (no computen com a espai que necessita energia per climatitzar). En total l’escola La Mirada comptarà amb La superfície total de 4.856 m2 dels quals 2.309 m2 són espais bioclimàtics i 2.277 m2 són espais climatitzats i, per tant, aquests seran els metres que computen a l’hora de fer el càlcul de consum i emissions.
Ara ja tenim tota la informació que ens cal, en resum:
Mòduls:
- Metres quadrats: 2.400 m2
- Demanda energètica: 70 kWh a/m2
Escola Nova:
- Metres quadrats climatitzats: 2.277 m2
- Demanda energètica: 10 kWha / m2
Equivalent d’emissions de CO₂: 259 g CO₂eq/kWh.
El fet de multiplicar la despesa energètica per metre quadrat pel total de metres quadrats obtenim que l’escola La Mirada consumirà en total 22.770 kWh a l’any. Si multipliquem aquest consum per l’equivalència d’emissions de CO₂ (259) això suposa una emissió de 5,9 Tones de CO₂eq Cada any.
Els mateixos càlculs aplicats als mòduls resulten en un consum anual de 168.000 kWh a l’any i això significa 43,5 Tones de CO₂eq cada any.
Si volem saber l’impacte que té per al medi ambient l’aturada de la construcció de la nova escola restarem les emissions associades a la nova escola La Mirada al consum dels barracons i aquesta dada serà el consum extra que suposa mantenir les cautelars per part d’ADENC i SOS Bosc.
El Resultat:
El resultat és que cada any que s’endarrereix l’escola s’emeten 37,6 Tones de CO₂.
Cada mes s’emeten 3 tones de CO₂ de més que podem computar directament a l’aturada provocada per les cautelars presentades per ADENC i SOS Bosc.
ADENC i SOS Bosc són responsables de l’emissió de 37,6 tones anuals de CO₂
Recordem que no és més net qui més neteja, sinó, qui menys embruta i que el watt que menys contamina és el no consumit.
Envia un correu a ADENC demanant que retirin les cautelars de forma immediata: correu@adenc.cat
Comparteix aquest article:
Referències:
1. Generalitat de Catalunya. (2023) Factor d’emissió de l’energia elèctrica: el mix elèctric https://canviclimatic.gencat.cat/ca/actua/factors_demissio_associats_a_lenergia/
2. Losilla, B. [Bruno]. (2015). Análisis de ciclo de vida de un edificio modular industrializado. [Treball final de màster]. Universitat de Barcelona. https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/66347/1/TFM_MERSE_Bruno_Losilla.pdf
3. López-Serrano, P. M., González-Olabarria, J. R., Piqué, M., Vayreda, J., & Retana, J. (2013). Carbon sequestration in Mediterranean forests: Stock and flux estimates in a managed oak–pine dominated landscape. Forest Ecology and Management, 310, 483-492.
4. Carbon sequestration in Mediterranean forests: Pausas, J.G., & Vallejo, R. (2007). Carbon sequestration in Mediterranean forests. Forest Ecology and Management, 241(1-3), 23-34. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2007.01.005
5. Carbon Sequestration in Mediterranean Oak Forests: Sánchez-Salguero, R., & Camarero, J.J. (2018). Carbon Sequestration in Mediterranean Oak Forests. Forests, 9(11), 658. https://doi.org/10.3390/f9110658
6. The contribution of Mediterranean forests to carbon sequestration: Pezzatti, G.B., & Conedera, M. (2012). The contribution of Mediterranean forests to carbon sequestration. Mitigation and Adaptation Strategies for Global Change, 17(2), 195-208. https://doi.org/10.1007/s11027-011-9317-0
Comentaris
18 respostes a «El cost mediambiental d’aturar la construcció de l’escola La Mirada.»
Et felicito fill per l’anàlisi més curt de gambals en la història de l’urbanisme.
Crec que ni la mateixa Mireia Ingla no podria explicar-ho millor, ara resulta que el què contamina no és construir un edifici, sinó no construir-lo!!
De debò que seria interessant saber qui et paga, i quan et paga, per aquesta web de desinformació ecologica en clau local
🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣
Hola,
L’aïllament dels mòduls preconstruïts és tan dolent que força a climatitzar-los gairebé tot l’any amb equips d’expansió directe. Sinó, no serien hàbils per les persones i menys, pels nens.
Així que malauradament, no. No és mentida el que acaba de llegir.
Salut.
Júlia
Doncs si ús tenen en barracons de merda, no és perquè ús hi hagin posat els ecologistes.
Suposo que en aquest càlcul no es contempla l’impacte ambiental de construir l’escola damunt del bosc, oi?
No, es que el publicat sigui mentida, és que només ho podrien consumir autèntics retardats, com el govern, o l’autor, probablement la mateixa persona.
Si et fixes, veuràs que en el càlcul, sí que s’ha restat l’impacte de construir l’escola La Mirada, les emissions associades a la nova escola seran de 5,9 Tones de CO₂eq Cada any, mentre que les emissions associades als actuals barracons són 43,5 Tones de CO₂eq cada any. Si restes les emissions que tindríem si l’escola fos una realitat al cost de prolongar ells barracons a causa de l’acció d’ADENC, ens surten aquestes 37,6 Tones de CO₂eq cada any.
Jo diria que són més i tot. Envia aquest “anàlisi” a la jutgessa aviam si el pot llegir sense riure.
Isidre Castañé el teu ecologisme de butxaca si que dóna molta pena. I a tu qui et paga? No teniu ni idea del dany que esteu fent a centenars de famílies i a tot el municipi per no pode disposar d’una escola puntera pel que fa a estalvi energètic i de costos extres innecessaris. Atac sense defensa coherent i sense dades es el que feu. Et felicito fill
Una escola puntera en estalvi energètic!!
🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣🤣
El artículo, falaz, no tiene en cuenta el CO2 que capturan los árboles que se talarían para ubicar la escuela, ni mucho menos el que capturarían durante las décadas que vienen. Podríamos afirmar lo contrario: que mantener el bosque a la larga implica una captura de CO2 mayor a las emisiones de algunos años de barracones. Además, tampoco admite la posibilidad de ubicar la escuela en otro sitio, potencialmente evitando la construcción de hogares contaminantes en alguno de los solares que quedan.
Tal com comentes, no s’ha relacionat amb la capacitat de capturar CO₂ per part del bosc, però és una relació que pot aportar més perspectiva sobre el que suposa endarrerir la construcció.
Miraré de trobar la informació i respondre’t i treure’n l’aigua clara.
Sobre les ubicacions alternatives, pots llegir l’article on en fem la nostra anàlisi de viabilitat: https://viuelbosc.com/ubicacions-alternatives-son-viables/
Sóc una àvia de tres nens q van a la mirada, ja fa molts anys q están amb unes condicions q no serien les millors per la seva educació, sense menjador, sense gimnàs, estaria bé q per fi ( abans de acabar el cercle formatiu) tinguesin una escola equiparable a moltes de les q hihan a Sant Cugat.Demano q es retirin les cautelars.Son moltíssims els nens afectats per aquesta situació.
Retirar les cautelars depèn únicament de la voluntat del govern de buscar un emplaçament adequat.
L’única entitat que pot retirar-les a voluntat és qui les ha posat: ADENC
Ja, per les altres entitats, haurien de demostrar alguna cosa per a retirar un procés legal tant necessari.
Prova a enviar-li aquest “anàlisi” tant bo que firma el Dr. Viu El Bosc a la Mireia Ingla, aviam si el vol presentar al judici.
Als d’ADENC, em sembla que els números sobre com d’ecològic és carregar-se el bosc, els hi surten diferent. Serà que allà si que hi ha algú que arriba a la taula del 3
🤣🤣🤣🤣🤣
Suerte!
Retirar les cautelars depèn únicament de la voluntat del govern de buscar un emplaçament adequat.
Ja, per les altres entitats, haurien de demostrar alguna cosa per a retirar un procés legal tant necessari com el que està protegint el nostre (teu també, no ho oblidis) estimat bosc.
Prova a enviar-li aquest “anàlisi” tant bo que firma el Dr. Viu El Bosc a la Mireia Ingla, aviam si el vol presentar al judici.
Als d’ADENC, em sembla que els números sobre com d’ecològic és carregar-se el bosc, els hi surten diferent. Serà que allà si que hi ha algú que arriba a la taula del 3
🤣🤣🤣🤣🤣
Suerte!
L’informe és realment apreciable. La conclusió la veig diferent, ja que si els mòduls tenem un problema d’excés de demanda de calefacció, doncs que ho solucionin i punt. I més greu encara, veig que manca l’impacte ambiental, cosa que una anàlisi del cicle de vida d’un edifici s’ha de valorar. Com a dada anecdòtica, 500 arbres de més de 40 anys de mitjana i suprimits d’un bosc fèrtil son unes 500 tones acumulades de CO2 més les 15 tones de més cada any (si en planten trigaran dècades en compensar el CO2 alliberat) i del sòl llimós impermeabilitzat (més eficient que l’argillós freqüent a Santcu) és perd una capacitat de fixació de CO2 i de tota mena de contaminants, superior.
Però també hi ha dubtes amb els càlculs que s’apliquen (70 kwh a/m2, ref. 2), ja que no son reals si no d’una residència estudiantil on la demanda és de 24 hores i a tota la superfície i no de 10 hores als aularis només. Tampoc és correcte el de l’objectiu del nou edifici, ja que hi ha un desitg de reduir a la meitat l’estàndard de la Gene, als aularis, i d’arribar a 15 en general (abans sí era de 10 però en calefacció només i amb 10 més de refrigeració). No obstant, després dels requeriments de la Gene, han hagut d’incloure calefacció forçada als aularis (i ventilació forçada també). Només queda com a 100% bioclimàtic el gimnàs. Tampoc les superfícies quadren (si sumes 2309 m2 i 2277 no fan 4856, però les del projecte son 4924,39 m2 urbanitzats i 6133,88 construïts).
En fi, ànims que al final en traurem l’aigua clara. No soc cap expert i ni de lluny puc filar prim, com l’autor de informe. Aquí només aporto els meus dubtes i demano perdó per endavant per les errades i omissions.
Els mòduls provisionals tenen aquest “problema” d’eficiència energètica perquè es considera que en ser una construcció temporal, no val la pena invertir en eficiència energètica. Al final és senzill, és una qüestió de preu, cost, recursos i prioritats. La solució que proposes, la de millorar l’eficiència, és precisament la que aporta la construcció de la nova escola. L’anàlisi calcula i compara magnituds comparables, de fet no s’ha tingut en compte la possible reducció de consum mitjançant la instal·lació de plaques solars i acumuladors que podrien transformar l’edifici en un edifici de consum nul o inclús generar energia sostenible i de proximitat per bolcar-la a la xarxa, cosa que incrementaria molt les tones de diòxid de carboni responsabilitat de les accions d’ADENC. El consum aproximat de 70 kWh/m² any, és bastant optimista, ja que crec que si aconseguíssim la qualificació real dels barracons actuals descobriríem que més aviat es troben en els 80 o fins i tot 100 kWh/m² any (no són espais òptims per a l’ensenyança des de cap punt de vista). Aquesta magnitud és la que cal comparar, d’acord amb aquesta xifra i l’ús més intensiu o menys que en facis de l’edificació obtindràs el consum total. Com que l’ús serà idèntic, perquè l’activitat és exactament la mateixa, en aquest aspecte no hi ha variació a tenir en compte. Tampoc hem computat en aquesta anàlisi el cost de producció, trasllat i muntatge i desballestament dels mòduls ni l’impacte mediambiental que suposa la gestió d’aquests residus, ja que fins on jo sé, l’acció judicial d’ADENC no obliga a posar-ne de nous i, per tant, no seria correcte computar-los aquest cost a ells. Com veus hem estat curosos d’esbrinar el cost real.
Sobre la dada, gens anecdòtica, de la funció de fixació de diòxid de carboni que fan els arbres (el bosc en general) i en concret el potencial capturador de la massa forestal que es perdrà en construir l’escola (o qualsevol altre equipament, donat que la qualificació del solar és per equipaments). En fer aquest càlcul cal tenir present el total d’arbres tallats, trasplantats i plantats de nou per saber quin serà el resultat final. T’animo a fer-ne el càlcul real. De totes maneres, amb l’actual situació climàtica, derivada en part de la contaminació en diòxid de carboni, lamento informar-te que la massa forestal ha perdut quasi la totalitat de la seva capacitat fixadora. L’estrès climàtic dels boscos mediterranis suposa un patiment extrem i no els permet fixar quasi aquest gas que és un dels grans causants del canvi climàtic. Per això el més important no és fixar-lo (essencial en la situació d’emergència climàtica que ens trobem ara mateix) sinó no produir-lo si no és necessari.
El que comentes dels kWh/m² any has de saber que són càlculs reals extrets del projecte executiu de la Mirada que tens adjunt, no de la proposta d’estàndard genèrica de la Generalitat. Sense afegir com t’he comentat el potencial generador d’energia neta, que podria convertir l’edifici en un edifici neutre, sense emissions associades. La ventilació forçada, si és amb recuperació de temperatura, a banda de netejar l’aire, reutilitza la temperatura interior i, per tant, podria reduir enormement el càlcul inicial de 10 kWh/m² any, perquè la temperatura recuperada no s’ha de tornar a produir. A més garanteix un aire net a l’interior, que és essencial pel benestar dels infants i que ara no tenen, crec que és una bona proposta. Els metres quadrats calculats són els que tenen necessitat de climatització, és possible que hi hagi espais sense climatitzar i, per tant, no s’han de calcular, als barracons actuals també passa amb els petits porxos.
Espero que els dubtes hagin quedat clars i en tot cas, em sembla que el que queda clar és que el fet de mantenir els barracons és un greuge per al medi ambient, pot ser que si afinem descobrim que és una mica més o una mica menys, però és obvi que per al mateix ús, una edificació de molt baixa eficiència envers una edificació de molt alta eficiència suposarà una gran diferència en consum i, per tant, emissions i també més necessitat d’infraestructures energètiques com la MAT.
Xavier, una part del bosc en surt parcialment perjudicada, no es pot negar, però amb una bona feina per part de totes les implicades, podem aconseguir que el projecte sigui viable i l’impacte fins i tot positiu, pots comptar amb mi per aconseguir-ho.
Doncs, el millor és una alternativa fora del bosc. Estalvies 500 tones de CO2 + 15 tones / any, a part altres contaminants.
I no, el sòl del bosc, al ser llimós a profunditat, no està saturat com altres sòls argillosos àcids.
D’altra banda el document que pots consultar és el dels complementaris del projecte aprovat. Si no el tens, demana’l a l’Ajuntament. El que es compara és una escola estàndard amb 40 wkh a/m2 contra els 15 del projecte de La Mirada (a tot la la superfície construïda, que és molt superior, i no a la meitat). Tot i que s’ha de modificar l’objectiu cap amunt al requerir la Gene calefactar els aularis.
El resultat és que fer-la a dins del bosc, enlloc de fora, sense comptar amb els paràmetres dels materials, transport, construcció, manteniment ni fi de cicle de vida, que podem suposar iguals, té un cost climàtic afagit enorme, irrecuperable principalment per la pèrdua d’aquesta mena de sòl.
Plantar arbres no soluciona les necessitats actuals per a fer front a l’emergència climàtica. Per això cal disminuir les emissions i aplicar el principi de sostenibilitat de no construir més del necessari. Una tona de formigó és una tona de CO2 i una d’acer, en son dues i si a sobre eliminen una part del bosc, doncs multiplica. De fet surt més a compte esperar per a trobar una alternativa fora del bosc, que lo contrari.