Ja hem perdut el bosc de Volpelleres.

L’hem perdut com a pulmó fixador de CO₂

En l’anterior article sobre el cost mediambiental de mantenir les cautelars d’ADENC i SOS Bosc, vam descobrir que l’endarreriment provocat per l’acció d’ADENC provoca 37,6 tones anuals de CO₂.

En què es tradueix aquest augment.

Seria interessant saber quantes hectàrees de bosc com el de Volpelleres (d’uns 50 any d’antiguitat, de vegetació típica mediterrània, compost principalment per pi, alzina i roures) en el clima santcugatenc, són necessàries per absorbir aquestes 37,6 tones de CO₂ anuals provocades per l’acció d’ADENC.

Per fer-ho necessitem saber quantes tones de CO₂ pot fixar una hectàrea de bosc mediterrani. Per a fer aquesta aproximació en pot servir l’estudi publicat a la revista científica “Forest Ecology and Management”¹ el 2013 i altres estudis que han abordat la capacitat de capturar CO₂ dels boscos mediterranis^2,3. De totes maneres, hi ha moltes variables que faran fluctuar aquesta capacitat en funció de diverses variables, una de les més importants són les condicions climàtiques. Aquestes condicions, en l’actual situació d’emergència climàtica minvant fins al límit aquesta capacitat.

En base aquests estudis, que demostren una enorme complexitat per fer aquest càlcul, es pot fer una aproximació amb l’escenari més optimista i el més pessimista (que és, ara per ara el més real), per saber quantes hectàrees de bosc com el de Volpelleres necessitem per compensar aquestes emissions. De l’estudi se’n pot extreure que la capacitat d’absorció de CO₂ dels boscos mediterranis d’Espanya oscil·la entre 0,34 i 5,63 tones per hectàrea per any.

Amb aquestes xifres, i conscients que avui dia, l’actual situació d’emergència climàtica, amb altes temperatures i sequera, provoca un coeficient molt baix d’absorció de CO₂ dels boscos mediterranis, reduint dràsticament la seva capacitat de fixació de CO₂, Calcularem les dues possibilitats. Tot i que considerarem la xifra definitiva, la més propera a la realitat, és a dir, una hectàrea és capaç d’absorbir avui en dia 0,34 tones per any.

Utilitzant aquesta estimació, podem calcular quantes hectàrees de bosc es necessitarien per absorbir aquestes 37,6 tones de CO₂ anuals. Dividirem la quantitat anual de CO₂ que cal absorbir per la taxa d’absorció de carboni del bosc. Aquest resultat ens dirà la quantitat d’hectàrees de bosc que necessitem per compensar la contaminació generada per l’endarreriment de la construcció de l’escola.

37,6 tones de CO₂/any dividit entre 0,34 o 5,63 tones de CO₂/hectàrea/any resulten entre 110 i 7 hectàrees més de bosc necessàries per absorbir aquestes 37,6 Tones anuals de CO₂ que es produeix a causa de la prolongació de l’estada en barracons de l’escola La Mirada.

És a dir, per evitar la construcció d’una escola que no arriba a les 0,3 hectàrees construïdes, necessitem, cada any que duri l’aturada prop de 110 hectàrees (7 si no estiguéssim en un clima estressat per l’emergència climàtica) de bosc per absorbir el CO₂ generat a conseqüència de les accions dels detractors de l’escola (en una parcel·la qualificada per a equipaments). Tenint en compte que com hem dit, el bosc de Volpelleres és de poc més que 10 hectàrees, podem afirmar que per culpa de l’aturada de les obres, ja hem perdut el pulmó del qual gaudíem a Sant Cugat. Perquè el Bosc de Volpelleres no té les hectàrees suficients per contrarestar les 37,6 tones anuals de contaminació generada arran de les cautelars.

Mentre duri l’escola en barracons a causa de l’acció judicial d’ADENC podem dir que: Ja hem perdut el benefici que suposa la totalitat el Bosc de Volpelleres, com a pulmó fixador de CO₂.

A través de Twitter, SOS Bosc ens demana també, tenir en compte el cost en capacitat d’absorció de CO₂, dels metres quadrats afectats per la construcció de l’escola (és a dir, les 0,3 hectàrees de bosc). És una observació adient i en la següent reflexió, m’agradaria que quedés encara més clar què guanyem i què perdem amb el bloqueig de la construcció de la nova escola La Mirada.

L’escola ocupa només 0,3 hectàrees del parc, sense contar el pati que continuarà sent zona boscosa. Aquestes 0,3 hectàrees poden fixar cada any 0,1 tones de CO₂. Amb una simple divisió descobrim que necessitarem més de 376 anys per compensar la contaminació generada per cada any que s’endarrereix la construcció de la nova infraestructura amb les hectàrees que ocuparia l’edifici de la Mirada (en cas que no s’hi construís res allí, cosa improbable en una parcel·la d’equipaments en una ciutat en desenvolupament).

376 anys per cada any d’endarreriment.

Tenint en compte que aquesta escola va anunciar-se per al 2010⁴ i que ja fa 23 anys s’endarrereix les xifres no són esperançadores: Si s’endarrereix 3 anys (una xifra gens sorprenent en un procés judicial), necessitaríem 1.128 anys per recuperar els danys generats.

De nou: No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta, i ara mateix l’acció d’ADENC està embrutant un medi ambient molt estressat, estressant-lo encara més, que podria entrar en un punt de no retorn si no apliquem mesures per revertir-ho.

Aquests càlculs aproximats no tenen en compte cap mena d’acció de restauració ni compensació, de la parcel·la anterior on ja s’havien tallat els arbres i la vegetació, reservant l’espai per al futur equipament ni altres afectacions no concretables. És un càlcul molt concret per dimensionar sense distorsions l’efecte directe de les cautelars presentades per ADENC en diverses magnituds. He calculat la xifra d’acord amb el coeficient realista de fixació, que és el menys optimista, però els càlculs, en el supòsit, irreal, que el clima permetés una gran fixació de CO₂, seguiria suposant un perjudici remarcable per cada any d’endarreriment.

Referències:

1. Bratman, G. N., et al. (2015). “Nature experience reduces rumination and subgenual prefrontal cortex activation.” Proceedings of the National Academy of Sciences, 112(28), 8567-8572.

2. Kuo, F. E. and Taylor, A. F. (2004). “A potential natural treatment for attention-deficit/hyperactivity disorder: Evidence from a national study.” American Journal of Public Health, 94(9), 1580-1586.

3. Tyrväinen, L., et al. (2014). “The influence of urban green environments on stress relief measures: A field experiment.” Journal of Environmental Psychology, 38, 1-9.

4. Cugat mèdia (2023). La Generalitat preveu la dotzena escola per l’any 2010 https://www.cugat.cat/noticies/societat/18463.